VALLDEMOSSA - DEIÀ EN 8 PASSOS

VALLDEMOSSA DEIÀ EN 8 PASSOS

Un passeig diferent entre Valldemossa-Deià. Conectem els dos pobles amb 8 passos de muntanya, una rutra molt exigent, basta veure el desnivell positu acumulat de més de 1.400 m.

La ruta d’avui  consisteix en enllaçar els pobles de Valldemossa i Deia per passos de muntanya, començam a  Valldemosa i ens dirigim cap el Pla des Pouet , seguim per el tradicional Cami de s’Arxiduc, prosseguim fins a la Talaia Vella (Vèrtex geodèsic 856 m.). Seguim cap a la cresta (dreta) en lleuger descens i en tot just 1’ arribem a una fita, és el punt en el qual s'inicia el descens cap al Pas de sa Pella. A partir d'aquest punt hem de seguir les fites que amb baixada forta, vam arribar en uns 5’ a l'inici del pas (cable) i al final del cable, on es troba la pella que dona nom al pas.

Anem eb busca del 2n pas, el Pas dels Hermitans  amb dirección N. ( dreta) vorajant el maci fins trobar l' inici del pas que ens tornará al Camí de s'Arxiduc, Una vegada superat el Pas dels Ermitans vam seguir en diagonal esquerra amb pendent fort (veurem punts verds i vermells, fites), posteriorment realitzem un petit zig-zag i als 4’ passem al costat d'una sitja (dreta). Seguim la senda a l'esquerra amb pujada forta/mitjana i als 2’ passem al costat de les restes d'una caseta (esquerra). Les fites ens conduïxen cap a una sitja (esquerra), posteriorment transitem per una pendent mitjana/forta, que en alguns trams és mitja, i després d'un zig-zag, vam arribar al cap d'uns 9’/10’ al Camí de s 'Arxiduc.

Seguim pel Camí de s 'Arxiduc cap a l'esquerra (NE). Després d'una pujada mitja, i posteriorment lleugera, arribant als 2’ al camí que en ½’ ens conduïx al Refugi de s 'Arxiduc. Des d'aquest punt podem observar el nostre proper destí el 3er pas el de ses Tres Pedretes

Des del Refugi de s'Arxiduc vam continuar pel Camí amb pendent mitjana/forta, arribant als 9’/10’ al Coll de Són Gallard. Una vegada en el coll seguim, amb adreça NE, el camí que ens duria al Estret de Són Gallard. Travessem la paret de partió i abandonem el camí i vam seguir a través del alzinar, procurant no perdre altura, sense tot just referències, però amb dirección E , al principi i NE després, fins a arribar al cap d'uns 10’/11’ a la base de la paret rocosa (dreta).

Seguim avançant i en 1’ arribem a una paret de va partió. Una vegada travessada la paret de partió, seguim vorejant la basa de la paret rocosa i al cap d'uns 100 m. veurem una fita, és el moment de dirigir-nos a la base de la paret rocosa i veurem a la nostra dreta (SW) un canal ampli que ascendeix amb pendent fort, en la part esquerra, al costat de la paret rocosa, veurem dues alzines, la més pròxima a la paret lleugerament inclinada i l'altra, amb el tronc en forma de S, tombada. És el canal per on hem d'ascendir. El pendent és fort/molt fort, girant posteriorment amb diagonal esquerra; en algun moment hem de grimpar (trobarem una cinta) i al cap d'uns 15’ haurem superat aquesta primera part de l'ascens. Seguim en diagonal esquerra i posteriorment seguint la línia de màxima pendent, amb pujada forta/molt forta, per a finalitzar en diagonal dreta. Als 3’ vorejarem per la dreta un espolón rocós, amb un pati important a la dreta, i als 5’ d'ascens fort, arribarem a un racó en el veurem una cinta. És el principi del tram final del Pas de Són Gallard o de ses Tres Pedretes, que consta de dos trams equipats amb una cinta, avui dia descolorida però que en els seus orígens era vermella (1.996).

És un tram delicat pel pati que tenim sota les nostres botes, pel que convé extremar les precaucions sobretot amb terreny mullat. Una vegada superat el pas, ascendim amb pendent fort/molt fort per les roques situades a la nostra esquerra. Als 10’/11’ grimpem per l'esquerda situada a la nostra esquerra i una vegada superada seguim de front arribant a el Camí de s’ Arxiduc en uns 3’.  Ensm aturem uns minuts per pendre alguna cosa.

Proseguim pel Camí de s’Arxiduc i abans d’arribar al Puig Caragoli ens em de desviar cap a vall como si volguesim anar als Cingles de Son Rullan  però no feim cas a la devallada  i que ens duria a Deia, sino que ho feim en paralel i proseguim amb direcció a l’extrem N del macís. En aquest punt comença el 4r pas, el pas Vell de son Ripoll. Ens posam els arnessos, casc etc.. per descendir un petit ràpel d’uns 8 m. A partir d’aquí els descens es vertiginós mab un pati que te lleva sa respiració però inmensament espectacular. La dificultad de davallar-ho és la forta pendent amb la gravilla d’alguns trams.

Una vegada arribat al alzinar prenem dirección N. vorajant el macís, seguim descendint per un bosc d’alzines fins arribar a una zona que recenment ha tengut un gran  desprendiment de roques que ha fet mal bé un gran numero d’arbres. Un poc aban d’arribar a baix trobem una petita vaguada que no agafarem sinó sense perdre altura  i per la dreta la superarem. Posam un cordino de 10 m. per descendir un petit resalt i seguin amb dirección al torrent des Salt fins arribar a un aljub que hi  davall de les roques. Aquí canviem de dirección y agafem NO (Esquerra), aquí comença la “Conexió Doblevuit”, que en permet enllaçar el Pas Vell de son Ripoll amb el Pas de sa Pintella de forma directa, sense haver d’anar a Deià.

Comença un fort ascens, a mesura que anem guanyant altura la vegetació va camviant per donar pas als Pins. Arribem a un Coll i que aprofitem per menjar el bocata. Ara ja esteim practicament davall del pas, només ens queda anar guanyant altura en diagonal per anar cercant la pared rocosa, el pas es mal de veure  i no te n’adones fins que hi est al damunt. Aprofitem per reequipar el pas, canviem alguna de les cordes, i sustituim algunes de les piquetes que ja no feien la seva funció pelseu mal estat, per plaques, lo que ens duú una horeta de feina. Superat el 5è Pas de sa Pintella, proseguim per anar a cercar el 6è pas, el  Pas des Racó que descendim sense cap dificultad i mes ara que ho han equipat amb un cable d’hacer de 12’’ plastificat….

Superat el pas anem cap al 7è sa Canal des Racó, un zona que té certe dificultad per la descomposició del terreny, que obliga a pendre precaucions per la quantitat de pedres que cauen.
Anem pel pel 8è pas, el  Pas des Falcó,  amb la boira que ens acompaña i que no ens deixa veure  a més de 5 m. pasem sense poder disfrutar de les vistes.

Després d’efectuar aquest pas i donat el mal temps que fà decidim baixar a Deià pel Pas des Racó, donant per acabada la ruta  d’avui.

<<< tornar enrrere